diumenge, 19 d’octubre de 2008

Videos

















Sono Qui!!


1-Què en farem?

2-Un món insegur

3-Lliure

4-Mar-roc

5-Esclaus de guerra

6-Immigrant

7-Suerte

8-Sa roqueta

9-Ira

10-Black & White

11-Sono qui!

12-Nit d'estiu

El Grup

Cap a l’any 2000, un grup de joves de Santa Margalida s’ajunten per primer cop amb la il·lusió de fer música. El seu lloc de trobada es Es Reboster, un petit local situat als afores de la localitat que des d’un primer moment dóna nom al conjunt. Els inicis no són gaire clars, ni en estil ni en components. La formació actual deriva d’una llarga entrada i sortida de músics que, si bé alguns arriben amb certa experiència, d’altres comencen la seva primera aventura musical.

De la formació inicial, avui en dia perdura en Joan Garau, en Pere Estelrich, na Margalida Pericàs i el seu germà, en Pere Antoni Pericàs. Mesos més tard s’incorpora na Joana Abrines, na Marta Fernández, en Pep Garau, en Biel Perelló i en Miquel Amengual. Durant els primers anys es van definint estils. Encara que des d’un principi arranquen amb la idea de fer ska, a poc a poc es van endinsant cap a uns ritmes més punk-ska, rock i pop, una mescla idònia per a les nits d’estiu. I és que, en el fons, el grup aposta per fer una música ballable, de la que molts puguin gaudir sense necessitat de cita prèvia.

No cerquen públic de ‘pose’, sino un ambient anima’t on poder fer una mica de trui i renou. Un dels canvis més significatius es dóna l’any 2004, quan es decideix incorporar una segona veu al grup. D’aquesta manera, na Marta abandona els teclats i combina les melodies amb na Margalida. Així, es converteixen en un dels pocs grups que aposten per dues veus femenines principals. Les lletres parlen, sobretot, d’injusticies i reivindicacions socials. Fam, guerra, explotació infantil i immigració són els ámbits on es mouen les paraules del grup.

Tot i la cruesa dels temes, s’intenta donar un toc festiu a les línies melòdiques dels temes. Pel que fa a les llengües, la formació es mou entre el català endèmic, el castellà i l’italià. Hi ha una voluntat general de promocionar i preservar l’idioma de l’illa, però no per això es neguen a introduir altres formes d’expressar-se. Actualment, porten gairebé set anys sobre els escenaris. Tot i què els hi queda molt per aprendre, han aconseguit xuclar l’experiència i deixar la vergonya de banda.

Han compartit espai amb grups nacionals i internacionals com ‘Els Pets’, ‘Lax’n’busto’, ‘Obrint pas’, ‘Gertrudis’, ‘El canto del Loco’ o ‘Ska-p’, entre d’altres. Només durant el 2006, el nombre de concerts realitzats supera la trentena i no només a Mallorca, sinó a l’illa de Menorca i a les provincies de Barcelona, Girona, Alacant i Castelló. Amb una maqueta (2002) i un disc baix el braç (Sono quí!, 2006), esperen poder disfrutar uns anys més de la música amb la força i alegria d’Es Reboster, un conjunt nascut d’edats, ideologies, estils i maneres de fer diverses.